calsuis viết "Feia massa temps que se'n sentia parlar, o més ben dit, que es xiuxiuejava d'orella a orella, que es creuaven mirades enceses del malestar que genera la derrota d'ahir, la d'avui i sobretot la intuïció de que demà n'hi haurà una de nova.
Una mar plàcida ens rodeja, ens altera i ens ofega. Amb la paciència de saber que queda tot un oceà per recórrer hi ha qui fa esforços per convertir el desengany en onades que alterin les aigües tranquil·les, que posin en dubte la seguretat i la superbia d'una escullera de formigó tècnicament perfecte, que quan no es fa valer per la seva presència, pel seu disseny innovador, o fa amb la duresa d'un dic infranquejable convençut de que coneix les regles d'un joc previsible... dia rera dia les ones trenquen contra el mur.
Comença la retirada i les aigües retornen per desaparèixer en la quietud, en la remor constant i repetitiva, que per constant i repetitiva no deixa de ser més que silenci. Aviat tornaran a la càrrega i fins que quedin forces es repetirà l'envestida innòcua que mereix tot el reconeixement, totes les felicitacions, tots els cops a l'espatlla... tot plegat serà vàlid mentre les regles d'aquest joc desgastant siguin suportables.
Fa alguns dies a algunes ones se'ls va passar pel cap que en definitiva eren aigua, van pressentir que el xiuxiueig i les mirades es convertien en passes còmplices i calia aprofitar el que la seva condició d'aigua els permetia, avui podien ser vapor, demà gel, demà passat torrentera.
Dissabte passat a les 8 del matí les boirines que cobrien St.Pere Màrtir predeien una setmana màgica i de fet aviat vam poder comprovar que mentre entràvem a Cal Suís la lluna seguia plena i lluent, aquest fet era doblement màgic, en primer lloc perquè ja era de dia i en segon lloc perquè el calendari imposava autoritàriament un (quart minvant).
Jornada rera jornada, sobre Cal Suís, la lluna ha seguit plena i lluent, nit i dia, dia i nit consecutivament, allí si han reflectit els cossos, però la imatge que en resultava no corresponia a la que s'hi projectava. Els més petits es sorprenien quan s'hi apropaven i veien al seu avi en aquell enorme espill, els joves no podien creure que en plantar-se davant d'aquell gran mirall els personatges que apareixien reflexats poguessin ser els seus pares, i a la inversa. Les idees preconcebudes han caigut al buit i l'espai s'ha omplert de les mirades còmplices que tots intuíem.
I tota aquesta rucada que té a veure amb aquell títol de "Cal Suís per a què? Per a quí?"
L'ajuntament volia que Cal Suís fos per a St.Joan de Déu i unes veus van dir: ep! Cal Suís pel barri! Altres cossos s'hi van acostar i ara entre tots plegats Cal Suís JA és del poble... Com es pot veure Cal Suís pot ser moltes coses.
Pot ser que des de l'escullera s'imposi una trencadissa d'ones i ,de pas, també de lluna.
Pot ser que la mala lluna ens faci pensar que no val la pena trencar la serenor d'una mar tranquil·la, angoixant, però segura i perdurable.
Pot ser que a algú li agradi la idea de que en definitiva som aigua, podem jugar en la ambigüitat i intentar ser imprevisibles, per trencar quan ens convingui les regles del joc i respectar-les quan considerem que es recomanable fer-ho.
Però la qüestió de fons està en si una vol reflexar-se nua a la lluna per provar a veure quina imatge en resulta.
Per un cop en molt de temps podem pensar que passi el que passi i es trenqui, o no, la màgia que preludiava la boirina del dissabte passat, hi haurà qui no tornarà a casa amb una nova derrota a l'esquena, i recordarà, un cop al mes com a mínim, que és capaç de reflexar-se nu davant la lluna que es va instal·lar a Cal Suís.
Cal Suís es del poble
"
