La copa, especialment en la seva forma de calze, sempre s’ha assemblat al cor humà i, amb ell, comparteix el simbolisme més profund i perenne de totes les civilitzacions: amor (humà i diví), revelació (o destí) i vida (o immortalitat).
Exposició organitzada per l’Espai d’Art Petit
Ja als jerogífics egipcis, allò que representava el cor era una copa; també al cristianisme, amb el calze eucarístic, i, aquests significats, a més de mantenir-se, s’han gravat tan profundament en el subconscient de tota la humanitat que continuen presents a la vida real.
Brindar amb una persona és desitjar compartir amb aquesta el plaer i la felicitat.
Beure de la mateixa copa és el desig de fondre dues vides en una sola per tota l’eternitat
Trencar una copa després de brindar amb ella equival a renunciar a la possiblitat de gosar cap altre amor que no sigui el què s’acaba de jurar amb el nostre brindis.
Aí com les pedres precioses, el cristall representa l’esperit i l’intel.lecte, sent precisament la seva transparència allò que completa el símbol, doncs, els cossos transparents, per sòlids i reals que siguin, és possible veure a través d’ells.
La transparència del vidre fa que el meu cor (o copa) existeixi però no es vegi, deixant veure, i, el converteix en un intermediari entr allò visible i allò invisible, la qual cosa equival a convertir-lo en un intermediari entr el món visible i el món invisible i, per tant, en una base simbòlica de la saviesa, la intuïció, l’endevinació i totes les facultats i poders misteriosos de l’hom, que ens permet saber i conèixer fets, aconteixements i veritats com si poguéssim veure a través del temps, de l’espai i de les coses… Com a la bola de cristall dels vidents.
….
Sara Vallmajó